El cas de Repsol a Veneçuela és un exemple paradigmàtic dels reptes que han d’afrontar les empreses en un món cada vegada més inestable. Després de la detenció de Nicolás Maduro pels EUA, s’obre un nou escenari geopolític en el qual els directius de la multinacional espanyola han de negociar amb els representants de l’administració Trump quin ha de ser el seu futur al país bolivarià.

Presència històrica i creixement estratègic

Repsol ha tingut una presència històrica i estratègica a Veneçuela que va iniciar l’any 1993. Des d’aquesta data fins al 2017, l’activitat de la companyia al país veneçolà no va parar de créixer fins al punt que va esdevenir la seva segona major font de reserves provades de petroli, així com en la producció de gas natural.

Primer mandat Trump: L’advertiment del multipolarisme

El primer mandat de Trump va ser un advertiment que el món estava canviant i que el paradigma liberal de la globalització no era compatible amb un món multipolar. En aquelles circumstàncies, la companyia va saber adaptar-se a un marc condicionat per les sancions i va ajustar les seves operacions per complir les restriccions internacionals.

Finestra Biden: Relaxament de sancions

L’enfocament més multilateral i menys coercitiu de l’administració Biden va comportar un relaxament d’algunes sancions relacionades amb el petroli i el gas de Veneçuela. Com a conseqüència, a finals de 2023 es van concedir llicències a empreses i compradors per fer certes transaccions amb el sector petrolier i gasístic veneçolà. És en aquest context que Repsol i PDVSA van signar un nou acord.

Retorn Trump: Enduriment i ultimàtum

El retorn a la Casa Blanca de Trump va comportar la represa de l’enduriment de les sancions i els embargaments. Washington va revocar els permisos d’exportació i, al març de 2025, va donar a Repsol dos mesos per liquidar les seves operacions a Veneçuela. A partir de llavors, la companyia va paralitzar les exportacions, sense abandonar el país, i es va centrar en obrir una negociació amb els EUA.

La detenció de Maduro ha suposat un gir en l’escenari geopolític que ha anat acompanyat de la confirmació de la doctrina de sobirania energètica dels EUA amb l’anunci de Trump del control total del petroli veneçolà.

Elements del risc geopolític sistèmic

A Veneçuela hi eren presents tots els elements que exemplifiquen el risc geopolític: matèries primeres valuoses, sancions internacionals, un règim polític afeblit i les potències globals disputant-se la seva riquesa i influència. En el cas de Repsol, a més, s’hi afegia la relació ambivalent entre el govern d’Espanya i el de Veneçuela, en la qual convivien les declaracions contundents contra el règim amb una postura pragmàtica i fluida en els negocis entre els dos estats, i el fet de ser una companyia europea.

Anàlisi situacional i diplomàcia corporativa

En aquest itinerari, Repsol ha sabut aprofitar les finestres d’oportunitat que sorgien en el context internacional, però alhora s’ha vist sotmesa a la intempèrie dels canvis que escapaven al seu control. En aquests contextos canviants, la companyia presidida per Antoni Brufau i dirigida per Josu Jon Imaz fins ara ha sabut trobar el camí adequat en els escenaris més desfavorables, en una bona combinació d’anàlisi situacional i de diplomàcia corporativa.

Risc geopolític: De variable exògena a intrínsec

Pel que fa al risc geopolític, el cas de Repsol ens mostra que el risc ha deixat de ser una variable exògena i esdevé un element intrínsec a incorporar en l’estratègia i l’operativa de les companyies. És possible operar de manera estratègica i amb vocació de permanència, però cal, en un entorn canviant, afegir bones dosis d’anàlisi geopolític per identificar amenaces i mitigar-les.

Avantatge competitiu geopolític

Les empreses que entenguin que el poder polític i la competència geopolítica formen part del seu entorn de negoci gaudiran d’un avantatge competitiu clar. Les que continuïn gestionant el risc país com si fos un factor extern i incontrolable descobriran que, en la pràctica, han delegat una part crítica de la seva estratègia a les decisions d’uns tercers.

Diplomàcia corporativa com a eina clau

La supervivència de Repsol a Veneçuela ha passat i passa per la diplomàcia corporativa: per mantenir canals directes i transparents amb Washington per garantir llicències, negociar amb Caracas per assegurar condicions operatives i tenir en compte constantment la posició de Madrid i Brussel·les. La diplomàcia corporativa no elimina el risc, però permet transformar una part del risc polític en risc assumible, reduint sorpreses i guanyant temps de reacció quan es produeixen els canvis.

L’aprenentatge estratègic

L’aprenentatge que en traiem és la importància d’incorporar l’anàlisi geopolític i de disposar de capacitat de diplomàcia corporativa a tots els nivells en un entorn internacional tan inestable. Les empreses que operen en entorns de risc geopolític alt necessiten incorporar l’anàlisi de risc i professionals de relacions governamentals capaços de negociar a diversos nivells.

Estic convençut que Repsol trobarà el camí.